dimarts, setembre 02, 2014

Història de la Montdela

Autobús urbà de Sant Feliu de Guíxols

De vegades passa que la gent es familiaritza tant amb objectes quotidians fabricats per marques concretes, que l'objecte s'acaba designant amb el nom de la marca. Vambes equival a "sabates esportives", clínex a "mocadors de paper", cel·lo a "cinta adhesiva" o típex a líquid corrector... A Sant Feliu de Guíxols, montdela voldria dir "autobús".

La Montdela és el servei de transport urbà que va promoure l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols durant la dècada dels seixanta per facilitar la comunicació dels nous barris perifèrics amb el centre de la ciutat. Segons expliquen els testimonis, aquesta paraula sorgeix de la combinació dels noms de Montserrat Taberner i Adela Ferrer, filles dels dos socis de l’empresa concessionària del transport urbà de la ciutat. Un era Pere Taberner, de Sant Feliu de Guíxols, i l’altre, Lluís Ferrer, de Palamós. Pere Taberner es dedicava al comerç de taps de suro i estava casat amb Conxita Chavarria, la família de la qual era propietària d’un negoci familiar de transport, “Acarreos y transportes”, amb seu al carrer Santa Magdalena, 18. El seu garatge era al xamfrà del carrer del Sol amb el carrer de la Creu i va ser utilitzat per l’empresa de transport urbà, juntament amb un altre local de lloguer, situat a Can Nyagues.

Pere Taberner s’havia fet càrrec d’un trenet turístic equipat amb altaveus, que oferia visites als turistes dels anys 1960.

Per aquest motiu, se li va proposar la gestió del servei municipal de transport urbà col·lectiu de viatgers. El 7 de gener de 1966 l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li va adjudicar per vint anys l’explotació d’aquest servei, el qual sorgia "a fin de dar facilidades de traslado a la población productora que reside en los barrios extremos de la ciudad". Aquesta iniciativa era conseqüència, doncs, del creixement experimentat per la ciutat des de la dècada de 1950.

Amb l’inici del turisme van arribar a Sant Feliu de Guíxols milers de persones d’arreu d’Espanya, especialment d’Andalusia, per tal de treballar en els sectors de la construcció i l’hostaleria. L’augment de la població es va concretar en la urbanització dels paratges perifèrics, que van esdevenir els nous barris que calia connectar amb el centre de la ciutat.

Segons els plecs de condicions, l’empresa havia de cobrir dos itineraris, deixant a part la possibilitat d’organitzar serveis extraordinaris segons les necessitats. L’itinerari A començava a la rambla del Portalet, continuava pel passeig del Mar, la rambla Vidal, placeta de Sant Joan, carretera de Girona, els grups Sants Boada i Sant Fèlix, urbanització Miquel Mateu i barri de Vilartagues. Tornava pel mateix recorregut, tot continuant pel passeig dels Guíxols fins al Grup José Antonio, a la carretera de Palamós. Tornava pel carrer Trafalgar entrant pel carrer Milans i sortint per Guifré. L’itinerari B començava al passeig del Mar, continuava per la rambla Vidal, la placeta de Sant Joan, el carrer Hospital, la plaça Monestir, el carrer Juli Garreta, el passeig Marítim, amb parades finals a Port Salvi i Liceu Abat Sunyer. Es preveia també la possibilitat de crear un tercer itinerari en el futur, que anés fins a la platja de Sant Pol, concretament al càmping, passant per la Volta de l’Ametller i tornant a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Palamós.

Tres mesos després de l’adjudicació ja es va sol·licitar a l’empresa que l’itinerari A s’allargués fins a Sant Pol, per tal de facilitar el transport a les famílies que residien tot l’any en aquella zona. El juliol de 1967, Pere Taberner va proposar de substituir durant la temporada d’estiu l’itinerari B, que era turístic, per l’itinerari següent: sortida del monument a Juli Garreta, carrers Zamenhof, Sant Ramon, Major, rambla Vidal, placeta de Sant Joan, carretera de Girona fins al carrer Rafael Aixada, on feia la volta i baixava per la carretera de Girona, carrer Hospital, plaça Monestir, avinguda Juli Garreta, passeig del Mar fins al monument a Juli Garreta. I sortida del mateix lloc cap al passeig dels Guíxols, port i pujada cap a la Cala Ametller i tornada al punt d’inici pel mateix lloc.

A part, demanava permís per a un quart itinerari durant tot l’any, que era el següent: sortida del passeig del Mar cap al dels Guíxols, carretera de Palamós, baixant per Bourg de Péage, Gravina, Santa Teresa, Eres fins al final del carrer Castell d’Aro, on faria la volta per tornar desfent el mateix recorregut.

Un dels serveis extraordinaris que donava aquesta empresa era el transport amb motiu de l’Aplec de Pedralta. L’any 1972 s’inaugura el Servei Urbà al Grup Francisco Franco, actualment Sot dels Canyers. En aquell moment, les línies van passar a ser dues: Vilartagues/Pueblo Nuevo-Sant Pol i Grup Francisco Franco-Sant Pol.

En algunes ocasions, Pere Taberner havia proposat de modificar lleugerament els itineraris i les parades per evitar entrar en carrers on els autobusos no podien circular per manca d’espai, com per exemple els grups Sant Fèlix i Santos Boada. No obstant, les protestes dels usuaris van impedir que es duguessin a terme aquestes variacions. Certament, molts dels carrers de Sant Feliu no reunien les condicions per al pas d’aquests vehicles.

Tal com recorden els testimonis consultats, la Montdela havia patit accidents per culpa del mal estat de les vies públiques. Els xofers de l’empresa Chavarria sovint havien d’arreglar els sots d’alguns carrers per permetre que la Montdela pogués dur a bon terme el seu servei.

Pel que fa als horaris, en l’adjudicació s’establia que els dies feiners eren als matins des de tres quarts de vuit fins a les dues i, a les tardes, des de tres quarts de sis fins a tres quarts de deu, amb sortides cada mitja hora. Els festius l’horari era pràcticament continuat des de tres quarts de vuit fins a les dues i de dos quarts de quatre fins a dos quarts de deu. El 20 de maig de l’any 1968 un grup de veïns va sol·licitar l’ampliació dels horaris de servei dels diumenges i festius fins a la una de la matinada.

A l’inici, el preu era de tres pessetes l’anada i tres pessetes la tornada. L’any 1978 les tarifes dels bitllets estaven entre 10 i 12 pessetes i els dos anys següents es van apujar de manera considerable. El 1980 els bitllets ordinaris valien entre 15 i 18 pessetes i els bitllets de serveis nocturns i festius valien entre 17 i 19 pessetes.

Quan va arribar el dia de la seva jubilació i també a causa de la seva salut delicada, Pere Taberner Bretcha va decidir no continuar amb la Montdela, que aleshores comptava amb cinc autobusos. El 23 d’abril de 1980 va tramitar la renúncia a la concessió, tot al·legant que l’empresa havia quedat descapitalitzada i que no es podia compensar amb els preus dels bitllets atès que es produïa un efecte invers, a major increment del preu del bitllet hi havia un menor nombre de viatgers. En aquells moments, la gent disposava en major nombre de vehicles propis i prescindien més del servei de transport urbà. No obstant, l’Ajuntament va reclamar que el concessionari complís el termini pactat amb l’adjudicació del servei.

Pere Taberner Bretcha es va fer càrrec del Servei Urbà de Transport fins que l’any 1983 es va fer una nova concessió, aquest cop a l’empresa Autocares Viñolas, propietat de Joan Viñolas Hortal, de Roses. Al principi de l’any 1995 l’empresa CRURISA, de Palamós, va esdevenir la concessionària d’aquest servei i, des del Setmanari Àncora, es valorava la modernitat dels vehicles, els quals comptaven amb aire condicionat. El divendres 24 de febrer del mateix any es va fer l’estrena oficial del nou autobús urbà, amb motiu de la qual, l’empresa i l’Ajuntament convidaven els usuaris a utilitzar-lo de manera gratuïta i a expressar les seves opinions i suggeriments sobre els horaris, els recorreguts, etc. Recentment, al juny de 2008, l'empresa Sarfa és el nou concessionari de les línies urbanes i interurbanes.

M. Àngels Suquet i Fontana

Sant Feliu de Guíxols, 22 de maig de 2008

Agraïments:

Sra. Conxita Chavarria

i Sr. Lluís Palahí

Fonts consultades:

Expedients de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols: concessió a Pere Taberner (UI 131), Estadístiques del Servei Montdela (UI 7886), concessió a Autocares Viñolas (UI 44), Ordenació de les despeses dels transports Viñolas (UI 131).

Setmanari Àncora

Imatges: A la portada, servei de Transport Urbà, 1966. AMSFG (Col.lecció Municipal d'Imatges). Autor desconegut.

A l'interior, trenet turístic de Pere Taberner, 1966, AMSFG (Col.lecció Municipal d'Imatges). Autor desconegut.

Segueix-nos a Facebook i a Twitter

Telèfon de l'Ajuntament  - Centraleta 972 32 70 00 - Telèfon de Turisme 972 82 00 51