Català
Monestir . Es fundà com a monestir benedictí sota l’advocació del màrtir Sant Feliu
l’Africà. És el conjunt arquitectònic més important de la ciutat, i el que de la mateixa manera l’identifica més. La documentació trobada data de la primera meitat del s. X. El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals es conserven actualment només dues torres i un portal. Les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir. L’any 1696 el recinte emmurallat fou destruït pels francesos de manera que actualment no se’n conserva pràcticament res. L’edifici barroc del monestir data del s. XVIII és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on podem dir que es barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc; així doncs, és difícil esbrinar la funció de cada un dels seus elements. Actualment, el monestir és la seu del Museu d’Història de la Ciutat. La Porta Ferrada s. IX-X és l’element arquitectònic que resta en un dels costats del monestir, i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques d’un metre d’alçada aproximadament. L’Arc de Sant Benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i era l’entrada al recinte del monestir benedictí. Les torres del Fum (s. X-XI) i del Corn (s. XI) fan costat a la façana de l’església; la torre del Fum és de planta semicircular i és des d’on es feien senyals de fum quan el vigilant veia arribar l’enemic per la mar, i volia avisar el poble de la presència d’aquests. La torre del Corn és de planta rectangular, i és des d’on es tocava el corn, també per avisar el poble de la presència dels enemics. Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. IX-XV). La primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. Durant els segles XIV i XV s’amplia l’església, és la part gòtica del temple que inclou la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. La titular, amb Sant Feliu, és la Mare de Déu del Àngels.
Español
Monasterio . Se fundó como monasterio benedictino bajo la advocación del mártir Sant Feliu el Africano. Es el conjunto arquitectónico más importante y significativo de la ciudad. La documentación encontrada data de la primera mitad del s.X. El recinto amurallado tenía trece torres y cinco portales de los cuales se conservan actualmente sólo dos torres y un portal. Las murallas llegaban hasta la Rambla Vidal y cerraban el recinto por la plaza Sant Joan, el Paseo y el Monasterio. En el año 1696 el recinto amurallado fue destruido por los franceses, de manera que actualmente no se conserva prácticamente nada. El edificio barroco del monasterio data del s.XVIII y es sólo una parte del milenario conjunto fortificado, donde podemos decir que se mezclan todos los estilos arquitectónicos, desde los pre-románicos hasta el barroco, por lo que es difícil adivinar la función de cada uno de sus elementos. Actualmente el monasterio es la sede del Museo de Historia de la ciudad. La Porta Ferrada que data de los s.IX-X es el elemento arquitectónico situado en uno de los lados del monasterio y está formada por tres arcos de herradura sostenidos por cuatro columnas cilíndricas de un metro de altura aproximadamente. El Arco de Sant Benet data del año 1747. Es la puerta que está situada delante del monasterio y antiguamente acceso de entrada al recinto del monasterio. Las Torres del Fum (s.X-XI) y del Corn (s.XI) dan soporte a la fachada de la iglesia. La torre del Fum es de planta semicircular, desde ella se hacían señales de humo cuando el vigilante veía llegar al enemigo por mar, para avisar a la población. La torre del Corn es de planta rectangular y es de donde se hacia sonar el cuerno, también para avisar a la población de la presencia del enemigo. Sobre viejas construcciones, los monjes hicieron construir la iglesia monacal (s.IX-XV). La primera fase es de estilo románico (s.IX-XIV) y corresponde al frontis de la iglesia y al primer tramo de su nave. El Cristo, aunque procede de Navarra, es también románico. Durante los s.XIV y XV la iglesia se amplia, es la parte gótica del templo que incluye el resto de la nave, el crucero, tres ábsides con ventanas de arco ojival, bóvedas y claves de bóveda decoradas. La titular con Sant Feliu es la Mare de Déu dels Àngels.
Français
Le monastère fut fondé en tant que monastère bénédictin sous l'invocation du martyr Saint Feliu l'Africain. C'est l'ensemble architectonique le plus important de la ville, et de la même façon, celui qui l'identifie le plus.La documentation trouvée date de la première moitié du Xè siècle. La muraille était formée par treize tours et cinc portes, desquelles il ne reste que deux tours et une porte. L’enceinte arrivait jusqu'à la rambla Vidal et passait par la place Saint Jean, la Promenade et le monastère. En 1696 elle fut détruite par les troupes françaises. C'est la raison pour laquelle actuellement il en reste peu de vestige. L'édifice baroque du monastère date du XVIIIè siècle. Il n’occupe qu'une partie de l'ensemble milénaire. On peut affirmer que les diférents styles architectoniques se mélangent, du premier art roman jusqu'au baroque. Ainsi donc il est difficile de connaître exactement la fonction de chacun des éléments qui le composent. Actuellement le monastère est le siège du Musée d'Histoire de la ville. La Porta Ferrada (IX-Xè s.) est l'élément architectonique qui s'élève sur l'un des côtés du monastère, et est formé par trois arcs surhaussés en forme de fer à cheval, soutenus par quatre colonnes cilindriques d'à peu près un mètre de hauteur. L'Arc de Sant Benet (1747) est la porte qui se dresse devant le monastère et qui était l'entrée à l'enceinte du monastère bénédictin. Les tours "del Fum" (X-XIè s.) i "del Corn" (XIè s.) s'élève au côté de la façade de l'église. La tour "del Fum" à plan semicirculaire est l'endroit d'où l'on envoyait les signaux de fumée quand la sentinelle voyait arriver l'ennemi par la mer et voulait prévenir la ville de la présence de ce dernier. La tour "del Corn" à plan rectangulaire était l'endroit d'où l'on émmettait des signaux de corne pour prévenir les habitants de la ville de possible dangers. Sur les vieilles constructions les moines firent bâtir l'église monacale (IXè-XVè s.). La première phase est réalisée en style roman (IX-XIVè s.). Celle-ci correspond à la façade principale de l'église et à la première partie de la nef. Le Christ, bien que d'origine navarraise, est aussi en style roman. Durant le XIVè et XVè siècles l'église s’agrandit. C’est la partie gothique du temple qui comprend le reste de la nef, la croisée, trois absides aux fenêtres à arcs en ogives, les vôutes et les clés de vôutes décorées.
L'église est placée sous l'invocation de Saint Feliu et de la "Mare de Déu dels Angels".
English
Monastery . It was founded as a Benedictine monastery, dedicated to the martyr Saint Feliu the African. This is the most important architectural collection in town and, therefore, that which identifies it more. The documentation found is dated from the first half of the X Century. The fortified precinct had thirteen towers and five doors. Only two towers and one door remain today.
1. The baroque building of the monastery, which dates from the XVIII Century, is only a part of the millennial fortified ensemble, where all architectural styles are mixed, from the pre-romanesque to the baroque. The function of each one of its elements is now difficult to figure out. At present, the Town’s History Museum.
2. The “Horseshoe Door”, from the IX-X Century, is the only architectural element which remains of one of the wings of the church. It consists of three horseshoe-shaped arches sustained by four cylindrical columns, of around one metre high.
3. The Saint Benedict Arch (1747) is the door located in front of the monastery and was the entrance to the Benedictine precinct.
4. The Smoke (X-XI Centuries) and Horn (XI Century) towers are at both sides of the church façade. The Smoke tower is semicircular and smoke signs were made from here to warn people when the watchman saw enemies approaching by sea. The Horn tower is rectangular.
A horn was also sounded here to warn people of the enemy’s presence.
5. The monks had their monastic church (IX-XV Centuries) built on top of some old constructions. The first phase is of Romanesque style (IX-XIV Centuries). This corresponds to the façade and the first portion of the nave. The Crucifix, although coming from Navarra, is also Romanesque. The church was enlarged during the XIV and XV Centuries. This is the gothic part that includes the rest of the nave, the crossing, the three apses with ogival windows, the vaults and the decorated pendants. The church is consecrated to Saint Feliu and to ‘la Mare de Déu del Àngels’.
Deutsch
Das Kloster wurde von den Benediktinern gegründet und dem Märtyrer Sant Feliu dem Afrikaner geweiht. Es ist architektonisch der bedeutendste und hervorragendste Komplex der Stadt. Überlieferte Urkunden bezeugen die Existenz des Klosters bereits in der ersten Hälfte des 10. Jahrhunderts. Das Klostergelände war von einer Festigungsmauer umgeben mit dreizehn Türmen und fünf Eingangstoren, von denen nur noch zwei Türme und ein Tor erhalten geblieben sind.
1. Der barocke Teil des Klosters stammt aus dem 18. Jahrhundert und ist nur ein Teil des tausendjährigen, befestigten Komplexes, von dem man sagen kann, dass hier alle architektonischen Stile, vom Frühromanischen bis zum Barock vermischt sind, weshalb es schwierig ist, zu sagen, welchem Zweck jedes Element ursprünglich diente. Gegenwärtig beherbergt das Kloster das Museum der Geschichte der Stadt.
2. Porta Ferrada, das Hufeisenbogentor, das aus dem 9.–10. Jahrhundert stammt und als architektonisches Element an einer der Seiten der Kirche steht, setzt sich aus drei Bögen in Hufeisenform zusammen, die auf vier Säulen in Zylindeform von ca. einem Meter Höhe ruhen.
3. Der Arco de Sant Benet, Torbogen des Heiligen Benet wurde 1747 erbaut. Er steht auf dem Platz vor dem Kloster und diente früher zum Einlass in das Klostergelände.
4. Die Wachtürme, Torre del Fum (Turm der Rauchsignale) aus dem 10.-11. Jahrhundert mit Halbkreisgrundriss und Torre del Corn (der Hornsignaled) aus dem 16. Jahrhundert mit rechteckigem Grundriss, stützen die Fassade der Kirche. Wie ihr Name sagt, dienten sie dazu, die Bevölkerung vor der Annäherung von Feinden zu warnen.
5. Auf alten Grundmauern liessen die Mönche die Klosterkirche erbauen (9.-15. Jahrhundert). Die erste Phase ist im romanischen Stil (9.-14. Jahrhundert) und zwar die Fassade und der ältere Teil des Kirchenschiffs. Die Christusfigur im Chor, die zwar aus Navarra stammt, ist ebenfalls im romanischen Stil. Im 14.-15. Jahrhundert wurde die Kirche erweitert. Dieser Teil entspricht dem gotischen Stil und setzt sich aus der Verlängerung des Schiffes, des Kreuzgangs, der drei Absiden
mit Spitzbogenfenstern, der Gewölbe und der Abschlusssteine zusammen. In dieser Kirche wird die Gottesmutter der Engel angebetet.
Italiano
Monastero . Fondato come monastero benedettino e consacrato al martire San Felice l’Africano. È il monumento architettonico più importante e significativo della città. La documentazione più antica che si riferisce allo stesso risale alla prima metà del X secolo. La cinta delle mura presentava tredici torri e cinque porte, sebbene oggi si possano contemplare solo due torri ed una porta.
1. L’edificio barocco del monastero risale al XVIII secolo, ed è solo una parte del millenario insediamento fortificato, nel quale si può affermare che si mischiavano tutti gli stili architettonici, dal proto- romanico fino al barocco, quindi è difficile stabilire la funzione di ciascuno degli elementi che lo formavano. Attualmente, il monastero è la sede del Museo di Storia della città.
2. La Porta Ferrada, che risale al IX – X secolo, è l’elemento architettonico situato in uno dei lati della chiesa, ed è formata da tre archi a ferro di cavallo sostenuti da quattro colonne cilindriche di circa un metro d’altezza.
3. L’Arco di San Benedetto risale al 1747. È la porta situata sul fronte principale del monastero, ed anticamente era l’accesso che permetteva l’entrata alla zona del monastero.
4. Le torri del Fum (X – XI secolo) e del Corn (XI secolo) sostengono la facciata della chiesa. La torre del Fum è di pianta semicircolare, e dall’alto della stessa venivano trasmessi segnali di fumo quando le vedette avvistavano i nemici che arrivavano dal mare, allo scopo di mettere in allerta la popolazione. La torre del Corn è di pianta rettangolare, e dall’alto della stessa veniva suonato il corno che serviva ugualmente ad avvisare la popolazione della presenza di nemici.
5. Su delle antiche costruzioni, i monaci eressero chiesa monacale (IX – XV secolo). La prima fase è in stile romanico (IX – XIV secolo) e corrisponde alla parte frontale della chiesa e alla prima parte della sua navata. Il Cristo, proveniente dalla Navarra, è anch’esso in stile romanico. Nel corso del XIV e del XV secolo la chiesa venne ingrandita, con la parte gotica del tempio, che comprende il resto della navata, il transetto, tre absidi con finestre ad arco ogivale, le volte e le chiavi di volta decorate. La chiesa è consacrata a San Felice ed alla Madonna degli Angeli.




