Doncs fins a finals de setembre, si tenen ocasió de gaudir, omplin un buit de les seves agendes i vagin fins al Monestir de Sant Feliu de Guíxols. A la segona planta, al Palau de l'Abat, trobaran plenament justificada la visita i potser probablement repetiran.

Aquests són els horaris i dies:
Del 25 de juliol a finals de setembre
Exposició “Art in Heaven”, de l’artista Patti Smith.
Palau de l’Abat, Monestir.
Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 18 a 21 h; diumenges i festius, de 10 a 13h.
A partir del 14 de setembre, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.
Dilluns tancat.
Organització: Fundació Privada Centre d'Art Col.lecció Catalana Sant Feliu de Guíxols.
Col•laboració: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

La primera exposició feta amb la "marca Thyssen", per dir-ho ràpid, té tots els ingredients per assaborir-la.
Art in Heaven (Art en el Cel) és una combinació d'arts que l'artista Patti Smith plasma més enllà de la seva coneguda carrera musical (i extramusical, com a símbol d'una generació).
S'hi barreja fotografia de petit format, de detall delicat, poesia, dibuix i es combina amb una peculiar visió del món que va de la transgressió fins a la religiositat.
Les dues plantes del Palau de l'Abat -ara un Senyor Palau de l'Abat, totalment remodelat i elegant- acullen una exposició que s'ha de veure en calma. Sense cap pressa, deixant que la ment es vagi alliberant i vagi deixant-se emportar per les fotografies de gelationa de plata, les referències a la literatura, al simbolisme, a l'expressionisme i a la iconografia religiosa. Vist, això sí, des d'una perspectiva molt particular.
Fotografies fetes amb Polaroid, dibuixos a llapis sobre paper fet a mà, retalls, objectes... Hi veuran una Patti Smith molt complementària a la que potser coneixíeu.
Poetes com Blake, escriptors com Herman Hesse o Dante, escultures de Miquel Àngel o una visió de Godard. Així com també un detall de la Declaració d'Independència. Tot fet amb delicadesa, en quadres i imatges de petit format.
Si tenen ocasió, llegeixin els poemes (estan traduïts al català i castellà).

 Veure vídeo amb so:

Dim lights

 Crònica d'una visita:

 L'exposició de Patti Smith i la simetria artística

Totes les arts es toquen perquè totes tenen com a destí l'expressió. Expressen quelcom: un neguit interior, una felicitat complaent, un amor, un misticisme, una contradicció... Per això els artistes novells tenen por de vegades d'ensenyar les seves obres; s'estan despullant metafòricament en públic en el moment de transmetre missatges. ¿S'han fixat en la gent que comença a escriure, que tenen un terrible pànic a que gaire gent llegeixi les seves línies? S'estan començant a expressar.
Camí cap al Monestir de Sant Feliu anava a veure l'exposició Art in Heaven de Patti Smith amb un somriure, pensant en els artistes que són capaços de jugar, amb dignitat, amb arts diferents des de la simetria o l'asimetria, o millor, amb el joc de contraris. Quines coses a pensar, podent rumiar en la propera lliga!
És fàcil d'imaginar que un bon dia un violoncelista es destapa i pinta un quadre. Potser no m'és tan fàcil imaginar com un pintor de quadres es destapa i un bon dia es posa a brodar una peça amb el violoncel. Un escultor de marbre ens escriuria un poema. Però un poeta ens modelaria una escultura de marbre? Doncs sí, és possible: la simetria perfecta de les arts utilitzades pel creador pot existir; perquè no ens hem d'oblidar que parlem d'expressió.
Pensant doncs amb aquestes coses entro en un univers blau que condueix al Palau de l'Abat i després de saludar la Montse i la Laura, junt un amabilíssim David, entro de ple a l'univers de Patti Smith, de simetria consistent.
Només d'entrar es nota el bon gust en la decoració i adequació de l'espai. La marca Thyssen és detallista; els professionals de Cultura de Sant Feliu de Guíxols també. Mentre quedo embobat del contrast de blau marí fosc i les parets blanques, la perfecta il.luminació de les peces i l'esplèndida remodelació del lloc, imagino qualsevol dels abats del monestir que van viure allà. Què dirien? Parlarien de simetria.
Agafo la meva llibreta i anoto tot allò que veig que em permet establir lligams amb la ment de Patti Smith. En conec, com probablement molts de vostès, els tòpics. Que si l'underground, que si el punk, que si les seves cançons, que si la mística, que si la seva força als escenaris (per cert, aquesta senyora té divuit anys als escenaris, quina energia!)
I sí, hi ha lligams. S'hi combina dibuix, poesia, fotografia i un vuitè art: la personalitat de l'artista.
Entre poemes mamats de simbolisme francès (no es perdin la sala de dalt) es comencen a teixir associacions: començo a anotar que les fotografies ens porten al món de la cultura que ella adora. Influïda pel genial Mapplethorpe, a les fotos s'hi veuen en els quadres la presència de Miquel Àngel, de Modigliani, la màquina d'escriure de Hesse, l'escultura a Dante... S'ajunta amb paisatges que la porten, i que ens porten, a racons de París, de Florència, de Milà, de Bilbao, de Roma i de Nova York. Hi lligo mentalment aquesta adoració que ella té pels grans noms de creadors, amb grans noms de les ciutats, i amb grans ítems del misticisme i la religiositat. Especialment hi veig referències cap a l'ascensió, cap a la pietat, hi veig el martiri de Sant Sebastià, o una referència a la Zona Zero. La seva poesia completa el cercle, amb clarobuscurs que a mi em traslladen a un univers tortuós, com el d'Eduard Münch o al cinema expressionista. Bé, són les meves sensacions.
No és d'estranyar que la primera exposició Thyssen a Sant Feliu de Guíxols m'hagi commogut tant.
Perquè després, lligant això amb el tòpic de la dona transgressora, reivindicativa, contestatària, genial i punk, me'n vaig amb la idea que l'exposició és simètrica, com ho és ella amb totes les arts de què ens ha fet gaudir.

Pere Carreras