Presentació del llibre "El gat, unes llavors i quinze llibres", de Patrícia Langdon-Davies, aquest divendres a les 19h (Monestir)

En l'acte de presentació del proper divendres 25 de novembre a les 19.00 h. al Monestir hi participarà el director de la col.lecció Lluís Muntada, el vicepresident de la Diputació de Girona Xavier Soy i l'alcalde de Sant Feliu Joan Alfons Albó. El regidor Pau Casals presentarà l'acte, en el qual farà esment de la generositat de l'autora envers la ciutat de Sant Feliu ja que ha fet donació del fons personal com a reporter de guerra de John Langdon-Davies a l'Arxiu Municipal i d'obres pictòriques de John Palmer al Museu d'Història.

El llibre “El gat, unes llavors i quinze llibres” és una prosa de delicades pinzellades impressionistes, que detalla la vida quotidiana de seixanta anys de la vida de l'autora. El títol fa referència als que es varen emportar d'Anglaterra de camí cap a >Catalunya aquell 1954. Aquesta autobiografia té una doble virtut: projectar d'una banda lapersonalitat singular d'una dona i d'una família que va assumir la catalanitat; per l'altra, explicar-nos als autòctons, quina és la nostra manera de ser i com som vistos.

Patrícia Langdon-Davies

Nascuda a Anglaterra, Buckhurst Hill, Essex, 1922.

Després d'estudiar en diferents escoles, el 1941 demana una pròrroga a la seva plaça al Col.legi de Medicina i s'apunta voluntària al WRNS (Women's Royal Naval Service) on treballa assignada a diverses bases aèries com a mecànica de ràdio. El 1946 treballa a la Clínica Tavistock on coneix el que serà el seu espòs, el reporter de guerra John Langdon-Davies.

L'any 1954 ella i el seu marit deixen Anglaterra per establir-se de manera estable a Catalunya. Després de residir a la Casa Manent de Premià de Dalt, el 1952 s'instal.len a Casa Rovira, on regenten una pensió destinada a acollir turistes estrangers, majoritàriament britànics. A partir de 1962, alterna uns mesos a Anglaterra, per atendre la salut d'en John i l'educació dels fills, i a Sant Feliu de Guíxols. El desembre de 1971 mor en John.

El 1973 Patrícia, amb l'ajut del seu fill Andrew, torna a obrir la Casa Rovira. Compagina aquesta feina amb la de secretària de l'editorial George Rainbird, de Londres. El 1979 coneix el pintor John Palmer, amb qui convirà fins 2005, quan ell mor.