Quarantenes a Sant Feliu: un sistema de protecció contra malalties infeccioses amb més de 400 anys d'antiguitat
Sant Feliu de Guíxols viu, com la resta del món, una pandèmia provocada per l'aparició d'un nou coronavirus. Però no és, ni de bon tros, el primer brot infecciós que viu la població costanera al llarg de la seva història. Com hem pogut llegir en anteriors reportatges, altres malalties altament contagioses han fet estralls a la localitat guixolenca segles enrere: la còlera, la pesta o la grip espanyola en són molt bones mostres.
Més enllà de les greus conseqüències d'aquestes afeccions sobre la salut, les pandèmies i epidèmies precedents també van condicionar pràcticament tots els cercles de la societat. El distanciament social, per exemple, no és un invent d'ara: les quarantenes ja es feien servir a l'Europa del segle XVI per contenir la pesta negra.
Tanmateix, si a dia d'avui és el govern de l'Estat espanyol qui gestiona la crisi en major exponent, anteriorment podien ser els propis ajuntaments els qui s'encarreguessin, en més mesura, dels episodis infecciosos. D'entre els documents generats al llarg de la història, l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols en conserva diversos que són especialment reveladors en aquest sentit. Per exemple, una patent de sanitat expedida per l'ajuntament ganxó l'any 1798 explica que la vila ganxona es trobava, llavors, lliure de malalties infeccioses.
En paraules més modernes, el que certifica aquest paper és que el vaixell de nom San Antonio (de tipus Canario) i capitanejat pel patró Joaquín Anglada surt del port d'una localitat lliure d'episodis infecciosos. I per què s'atorga, aquest certificat, a una nau que embarca des de Sant Feliu? Perquè els tripulants s'estalviïn de fer una quarantena quan arribin al port de destí. I és que obligar els mariners a restar un període de temps determinat a l'interior d'un vaixell un cop arribats a nou port era una mesura freqüent per a evitar la propagació d'epidèmies, i aquest document oficial, emès habitualment per les autoritats municipals de cada vila amb port, jugava un paper clau perquè els navegants poguessin lliurar-se'n.
Basant-nos en això, les propostes de governs estatals d'aplicar quarantenes als estrangers que es desplacin al territori no es pot considerar pas una acció innovadora. Els arxius històrics confirmen que és una mesura que ja es feia servir fa més de 200 anys per als viatgers de mar. Queda palès, doncs, que pot passar el temps, poden avançar molt tant la tecnologia com la ciència, però hi ha coses que encara no han canviat.
